Tàpies e l’immateriale

A càrrec de Giuseppe Di Giacomo
Presentació a càrrec d’Ignasi Roviró.

Allò que fa encara més moderna la pintura de Tàpies és la renúncia radical a la bellesa i a tot sentit que una obra d’art pugui reclamar. Això es tradueix en la seva pintura en l’adopció d’elements i objec- tes de la quotidianitat, en l’ús dels fragments i en el caràcter d’ina- cabat que caracteritzen tota la seva producció. L’element matèric, propi de l’obra de Tàpies, no s’exhaureix mai en la mera presenta- ció de la matèria, sinó que implica una elaboració. Amb això s’afir- ma que tota matèria, per ser artística, ha de ser “formada”.

__

Giuseppe Di Giacomo és catedràtic d’estètica de la Universitat de Roma La Sapienza i director del Museo Laboratorio di Arte Moderna de la mateixa universitat. És fundador i membre del comitè científic de la Societat Italiana d’Estètica. Dirigeix diverses col·leccions editorials
i forma part del consell científic de les revistes Paradigmi i Rivista di estetica. Ha publicat diverses monografies a l’entorn de l’art, de l’es- tètica i la filosofia, com ara Dalla logica all’estetica. Un saggio intorno
a Wittgenstein (1989); Estetica e letteratura. Il grande romanzo tra Ot- tocento e Novecento (1999); Icona e arte astratta. La questione dell’im- magine tra presentazione e rappresentazione (1999); Introduzione a Paul Klee (2003); Alle origini dell’opera d’arte contemporanea (2008), Beckett ultimo atto (2009). Recentment ha publicat estudis sobre artistes contemporanis com ara Kandinskij, Tàpies o Kiefer.

Activitat coorganitzada amb:

Col·loquis de Vic i SAPIENZA Università di Roma