Trobades casuals, d’Albert Cano

Primer de tot, sobre la taula, piles de revistes. Segon, tisores, i –de vegades– cola. I arriba la nit. Les incursions nocturnes d’Albert Cano entre les pàgines de magazines i diaris il·lustrats estan guiades per la llum de la llàntia meravellosa de la intuïció i per un sentit cultivat de la composició. La seva selecció de fragments d’imatges fa evident una enorme cultura visual de base, un ull educat que, allà on altres veuen una massa negrosa, ell hi entreveu una reminiscència de la Bauhaus o a l’abstracció geomètrica.

A la selecció per intuïció la segueix el procés de transformació de les imatges i, com a resultat del procés, l’emergència de formes íntimes i pròpies. Aquestes formes que a l’Albert Cano li creixen sobre la taula
són de caràcter més aviat ombrívol, però enormement captivadores. I el que surt de l’Albert són ganyotes sordes, algun monstre de la sofisticació, delicades mutilacions i comentaris torbadors sobre la bellesa artificial. Una argamassa estilitzada amb notes de Cronenberg, Joy Division, Mapplethorpe o Palazuelo en una atmosfera de cinema negre.

Mery Cuesta

—

Albert Cano, Vic 1968. Dissenyador gràfic de l’estudi Eumo_dc . Paral·lelament ha desenvolupat una obra artística molt personal, basada sobretot en el collage i la combinació d’imatges tobades en la premsa i la publicitat que obren
vies cap a l’insconscient i la imaginació onírica. Treballs seus han estat exposats en galeries de Barcelona i Vic i han estat publicats en nombroses revistes. També es un dels editors del col·lectiu d’autoedició Adicciones porquesí.